lunes, 2 de mayo de 2016

És possible que aquest cap de setmana hagi viatjat

Tots ara diran: "no no nooo, el sedentarisme fet persona no s'ha mogut de casa, no va ni a la cantonada", i coses d'aquest estil. Però sí, aquest cap de setmana vam fer una escapadeta a Dublin amb uns amics que per protecció de dades, no esmentaré... 

Aquests dies de viatge me n'he adonat (I realized) de diverses coses, la primera, ja sospitada, és que ja no tinc condició física per afrontar una jornada de visita turística, els problemes que arrossego d'esquena i la més novedosa dolència a les plantes dels peus fa que deixi de ser un guiri en potència. De fet, durant les visites, vaig contemplar amb admiració gent de certa edat que es movia amb enteresa i elegància mentre jo m'anava difuminant.

La segona comprovació que també es veia venir és que no sé anglès, però això com que ja ho tenia més que assumit tampoc m'ha suposat cap frustració, simplement parlen un altre idioma, admete-m'ho.

Pel que fa a les meves impressions sobre el viatge (home, ja era hora!!! fuera, fueeraa...), he de dir que no m'esperava trobar una ciutat amb tan turisme. No és una ciutat gaire gran, crec que es pot veure en un parell de dies. Hi ha diverses coses per visitar, però el millor amb diferència són els pubs, l'ambient és acollidor, amb música en directe i en general bastant alegre, un tò bastant casolà. Poca cosa més puc dir dels irlandesos, tan de bò un dia els entengui i si de passada puc tornar per veure els famosos penya-segats, doncs mira, prendrem una cervesa per celebrar-ho.





No hay comentarios:

Publicar un comentario