Els escacs: el joc que et posa al teu lloc

És molt necessària de tant en tant una cura d'humilitat, però la veritat, potser la teràpia de jugar als escacs ha estat excessiva.

Porto uns dies jugant amb aquella dichosa aplicació de chess.com, amb sort diversa, com en tot, al principi tens un parell de cops de sort i creus que ets l'amo, però res més lluny. Estic fet un autèntic calimero jugant als escacs.

El millor de tot és que estàs en una batalla cara a cara amb un perfil d'algun país remot i ves a saber, potser només es tracta d'un nen que t'està fotent la guitza. El que més em fot és quan estàs perdent clarament i comences a veure que el rival fot cada pifia que treu foc, vaja que et guanya un patán...

Mare meva, com diu en Punset, les neurones estan fregides!!!

És possible que aquest cap de setmana hagi viatjat

Tots ara diran: "no no nooo, el sedentarisme fet persona no s'ha mogut de casa, no va ni a la cantonada", i coses d'aquest estil. Però sí, aquest cap de setmana vam fer una escapadeta a Dublin amb uns amics que per protecció de dades, no esmentaré... 

Aquests dies de viatge me n'he adonat (I realized) de diverses coses, la primera, ja sospitada, és que ja no tinc condició física per afrontar una jornada de visita turística, els problemes que arrossego d'esquena i la més novedosa dolència a les plantes dels peus fa que deixi de ser un guiri en potència. De fet, durant les visites, vaig contemplar amb admiració gent de certa edat que es movia amb enteresa i elegància mentre jo m'anava difuminant.

La segona comprovació que també es veia venir és que no sé anglès, però això com que ja ho tenia més que assumit tampoc m'ha suposat cap frustració, simplement parlen un altre idioma, admete-m'ho.

Pel que fa a les meves impressions sobre el viatge (home, ja era hora!!! fuera, fueeraa...), he de dir que no m'esperava trobar una ciutat amb tan turisme. No és una ciutat gaire gran, crec que es pot veure en un parell de dies. Hi ha diverses coses per visitar, però el millor amb diferència són els pubs, l'ambient és acollidor, amb música en directe i en general bastant alegre, un tò bastant casolà. Poca cosa més puc dir dels irlandesos, tan de bò un dia els entengui i si de passada puc tornar per veure els famosos penya-segats, doncs mira, prendrem una cervesa per celebrar-ho.