El símil més evident i que sempre em ve, és una partida d'escacs, tens una posició i en moure te la jugues, penses que si aquella mateixa posició l'arreplega en Kasparov, l'èxit estaria assegurat, però tú no ets en Kasparov, aquest és el problema. Idealment, si en el seu moment hagués fet x actuacions i hagués apretat per aquí o per allà, ara podria ser important, o bé estar jeient al meu vaixell, envoltat de playmates... però en no ser com en Kasparov em toca viure la pròpia realitat, quina pena!
No hay comentarios:
Publicar un comentario