Anècdotes i llegendes esfereïdores...

Els amants de les converses de bar, sempre trobem molt interessant la informació procedent de fonts inverossímils, de difícil rastreig, que ens permetin treure a passejar temes impactants i que sense cap mena de dubte captaran l'atenció dels contertulis. D'alguna manera, ens agrada més la notícia en sí, que la realitat, per tant no cal contrastar res.

Com exemple em venen a la memòria les històries que m'explicava un amic meu, en Carlos, sobre els viatges i campaments a la cara oculta de la lluna o bé que Espanya es va desforestar totalment quan es van construir els vaixells dels exèrcits que van anar a les batalles de l'armada invencible. Avui però, vull parlar de xocolata ("altre cop! quin tiu més pesat!!!"), però no de si és extrafina. Resulta que comentant amb el meu germà l'assumpte de les xocolates, li vaig dir que en comprava d'una coneguda cadena de supermercats, que no vull que em porti a judici clar... 

Doncs bé, resulta que no sé com, ell va conèixer un comercial de cacau, i un dia van estar xerrant i es veu que hi ha tres tipus de qualitats, el classe A, el millor, que li compra només una coneguda marca de xocolates (ja ja), el classe B, gama mitjana, que és el més utlitzat, i el classe C, que ja és de baixa qualitat i li han de fotre uns tractaments químics per utilitzar-lo. La coneguda cadena que visito és l'única segons aquesta font, que compra la classe C, així que aquí em tens, menjant xocolata químic mentre escric l'article d'avui!