Chocolate extrafino...

Aquesta tarda al súper, m'estava preguntant d'on pebrots ve l'adjectiu que acostuma a acompanyar la xocolata en tableta que comprem: "extrafino". La veritat és que és una mica inquietant, perquè si ens fixem gairebé totes ho són, cosa que em fa pensar que la xocolata que no és extrafina ja no s'atreveixen a posar-la a la venda, és massa arriscat. 

No sé quina serà la propietat que l'extrafina millora respecte la xocolata gruixuda, o basta, potser és la textura, o bé el cacau, que fa que no tingui gust de res. Últimament s'ha donat una volta més de cargol, amb l'aparició dels percentatges de cacau en algunes tabletes de xocolata negra, però vaja, això no té mèrit comercial, el mèrit és colocar un adjectiu i quedar-se tan ample, com aquells espàrrecs que es diuen "espárragos cojonudos", tota una declaració d'intencions.

240 kgs d'enginyer si us plau!

Ara que tothom es fa preguntes sobre el que ha passat en l'accident de tren de Santiago, es podrien fer una pregunta més, ja que no ve d'aquí, i és com una professió de responsabilitat com la d'enginyer està tan mal valorada i mal pagada.

Em fa molta gràcia la frase "dona gràcies que tens feina!", una sentència digna de ments privilegiades, certament. El que ningú té en compte és que derivat de la teva actuació pots ser imputat, com en el cas dels tècnics d'Adif o els que van calcular l'atracció del pèndol del tibidabo, per exemple, a més evidentment del càrrec de conciència que pot quedar.

Un dels pitjors problemes d'aquest país de pandereta on vivim és la poca ètica empresarial, pels directius l'important mai és el bon resultat o la qualitat, sino el "putu marge", i així anem, de res serveix queixar-se, perquè tots hi estem col·laborant.

Em cago en la puta que els va parir.

Avui m'ha fotut el cotxe la grua.