En el món musical és curiós com influeix el format de la seva comercialització. Això estava pensant mentre escoltava un disc de finals dels 90 al spotify. Resulta que té vint i pico cançons, de tal manera que les primeres serien les més convencionals i la segona meitat són temes més experimentals.
Es clar, el que dedueixo i em quedo tan ample és que a l'època del CD hi havia gent que es liava i treia dobles CD, i al segon hi posava els temes que haguessin descartat o potser un directe, com de regal pels seguidors.
Als anys 60 es portaven els vinils de petit format, per escoltar els singles de l'època, i ara curiosament amb l'spotify s'ha tornat a aquest format més petit, amb EP's i singles de cara a anar treient èxits més sovint i mantenir la tendència mediàtica.
Per anàlisi d'algun valent deixo els cassettes, sobretot pel que fa a la distribució a benzineres on també hi havia les cintes d'acudits. Segons el que explicava fa poc el senyor Barragan (el còmic), hi havia molta picaresca perquè no se sabia amb certesa les cintes que s'havien venut i és clar, el de les cintes deia que se n'havien venut poques per pagar menys a l'artista.
