Dies enrere vaig anar a reparar la bicicleta, normalment el mecànic de bicicletes actua d'una manera semblant al de cotxes, només veure la bicicleta ja t'espanta amb tots els possibles problemes i reparacions que s'hauran de fer, i naturalment aquest cop no va ser una excepció. S'ha de dir que tenia força raó, tot i que jo nomes volia reparar uns radis trencats, però bé, aquest no és el tema que ens ocupa avui.
El fet que em va sorprendre és l'entusiasme amb que vivia la seva professió el mecànic de la tenda de bicicletes. No sé si és perquè no té gaire feina, però només veure la bicicleta es va posar a revisar-la i anava dient "uuhhh, que es este ruido...," "mira, ves este juego que hace el pedal... ya veo...", s'estava animant per moments i després d'explicar-me fil per randa tots els problemes que havia detectat, vaig intentar retallar alguna cosa, ja que segons el que em va dir, més valia comprar-ne una de nova.
Un cop acordades les reparacions i el pressupost li dic, "bueno, pues dejo la bici y ya cuando esté reparada me avisas que vendré..." i llavors va dir la frase clau, degut al seu entusiasme va començar a fer gestos, expressions amb la cara extranyes i em diu "bueno... si me liooo, me quedo ahora al mediodia y ya por la tarde la vienes a buscar!!" i això que era un dissabte al migdia.
Des d'aleshores he estat pensant en com de bona era aquesta sensació d'eufòria del meu mecànic i com que moltes vegades em costa activar-me per fer coses: esport, feines pendents de bricolatge o feines que no em ve molt de gust fer, estic aplicant aquesta filosofia, "Si me liooo!!" i la veritat és que funciona.
