El primer viatge del ciclista

"

Incís:

Abans de res comentar-vos que el meu anterior article va rebent visites, de manera perillosa. Bé, si tinc novetats quan torni a l'escola oficial ja us posaré al corrent...

"

Doncs sí, avui he començat una nova etapa com ciclista urbà, ja veurem si la cosa té continuitat. Els últims mesos, entre l'assumpte de les vagues encobertes i el risc d'atemptat ja m'ho estava pensant, però els últims esdeveniments de Brusseles, Istambul, Pakistan, etc. han acabat per apartar-me de la flor i la nata que cada dia agafem el metro a Bcn. 

Com és preceptiu he començat en un perfil molt baix i amb molta calma, perquè si bé sembla fàcil, circular als carrils bici no és una passejada per la fageda d'en Jordà. Avui ja he començat a veure com les gasten a primera hora, i he de dir que el comportament dels meus companys ciclistes potser no és el més apropiat. Tot i això si m'ho agafo bé és un transport que té futur, sobretot si fa bon temps, com és el cas. He trigat aproximadament el mateix temps que en metro.

En fi, de moment he començat el periode de proves amb la mítica Zeus, esperem que els candaus que he comprat i les 5000 persones/hora que passen pel carrer aragó siguin suficients perque no me la birlin, però per si de cas li faré una foto per tenir-ne un record.

Ser professor de l'escola oficial d'idiomes és un chollo

Yes, what you've heard man, a bargain!

Tots sabeu que assisteixo molt a disgust meu a les classes d'anglès de la Eoi, ho faig perquè crec que no ens queda més remei que aprendre aquest idioma de dimonis.

L'única cosa bona que té aquesta escola és el preu, no us enganyeu, per aprendre és lamentable, però aquest no és el tema d'avui. Havent tingut ja quatre professores, us puc comentar ja les meves i definitives impressions al respecte. Totes elles estan tallades per un mateix patró: un patró tenebrós, no intenteu tenir cap tipus d'interacció directa amb elles, estan per sobre del bé i del mal. No he conegut personatges més inflexibles i glaçats en els seus postulats, és inútil intentar debatre qualsevol aspecte de l'idioma o les classes des d'un punt de vista lògic, el seu raonament és medieval i tan li fa el que els agents inferiors, els plebeus alumnes, opinin.

Enguany el cas és que la professora que tenim venia amb la vitola de ser "bona", per resumir el seu mètode seria com posar-se les cintes del curso Ceac en fast forward i anar passant l'estona. Com en serà de bona que dels 30 que vem començar només seguim a la classe una dotzena... los doce del patíbulo!!!

Serioses hostilitats entre gent de poble i de ciutat

Avui he trobat una notícia d'aquestes que la gent comparteix al facebook i m'ha recordat aquell etern debat entre gent de poble i de ciutat:

http://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/16859/grup/jubilats/barcelona/destrossen/finca/vinya/error/buscant/restaurant

Llegint el reguitzell de comentaris he rememorat aquells vells temps comentant notícies del 20 minutos, quan feia gala de les millors destreses dialèctiques per tal d'enfrontar-me a trolls de diversa consideració. Ara mateix estic lluny d'entrar a debats d'aquest estil, estic en una època molt més assossegada, sobretot pel que fa a les xarxes socials.

Sobre el debat poble-ciutat, he de dir que en general tant se me'n fot, però és evident que no m'agrada la gent que es considera per sobre dels demés i per tant, tan em molesta escoltar un menyspreu cap una banda com cap una altra. El que sí defenso és el dret de fer una mica de broma... de conyeta. Si la broma és bona, i he de recalcar "si és bona", val la pena córrer el risc d'ofendre als qui tenen la cua de palla, per tant, en favor de les sagrades escriptures de l'humor, jo sempre recomanaria desplegar l'arsenal i arriscar.

Aquest cas en concret també implica un altre col·lectiu incomprès, com és el de propietaris de vehicles 4x4, però millor no fer llenya, perquè està l'ambient molt caldejat.