No ens moguem de la trinxera

Fa temps que vinc detectant un problema que la veritat, no sé a què atribuïr. Vivim una època d'atrinxerament mental, acabem sent presoners de les idees, tan li fa de quin àmbit parlem: política, inmigració, urbanisme, ecologia, monarquia...

Hi ha poca gent que es doni la oportunitat d'escoltar i debatre opinions contràries, arribant a extrems ja ridículs com el de la política, seuen uns quants talibans de cada opció a cada banda de la taula i des d'allà es van llençant explossius amb més o menys traça dialèctica. També està el tema dels "pack d'idees", segons el grup on estiguis catalogat, ja et pots anar estudiant la llista de posicionaments que has de tenir, en fi...

Em sembla que l'escola hauria de posar fil a l'agulla en aquest tema, però no sé, li veig mala solució.

La polèmica

Una gran polèmica envolta les escales mecàniques darrerament, hi ha un carril imaginari en el que no et pots aturar, has d'avançar.

No crec que l'inventor de les escales mecàniques, un mandrós de mena, segur... estigués gaire content de veure el mal ús que en fa la societat. Les escales mecàniques es van inventar per descansar, perquè una màquina treballi per nosaltres, hi ha una opció molt recomanable pels que van amb pressa o són esportistes, en efecte: les escales fixes.

No vull ni pensar en el que fa la gent amb aquests segons que s'estalvien, segur que res de bò, en tot cas alertar-vos i esperem que no ens colin la norma que ja circula a alguna ciutat, on ja estàs obligat a cedir el carril esquerre, com si fossim cotxes, on anirema a parar!

Breu història d'una presa de pel

Molta gent recordarà com es van construir i promocionar en temps del tripartit una serie de promocions d'habitatge de protecció social amb una xarxa d'oficines d'habitatge on t'havies d'apuntar i esperar tenir sort als pocs concursos que hi van haver.

Doncs bé, amb l'entrada de CIU a l'ajuntament ja us en podeu despedir. Els pisos de lloguer existents en bossa, que se suposava que anirien canviant de mans i ajudant en l'economia de nosaltres els pobres, han anat a parar a mans d'empreses privades que en gestionaran els lloguers. El tracte és que mantindran la protecció social durant 20 anys, però segons l'experiència que hem tingut, el dia següent d'agafar el control, han fet el que els ha donat la gana, amb clàusules abusives, preus per sobre dels marcats, etc. Fins i tot, per accedir-hi se suposa que has d'estar empadronat i complir unes condicions, doncs bé, com serà que s'ho passen pel forro que els anunciaven per idealista.

En fi, com que això és el país dels disbarats, no crec que ningú s'escandalitzi, però aquí queda dit per fer honor al nom d'aquest blog.

El nadal no és tan car, però emprenya...

Si us he de dir la veritat, el nadal cada cop em cansa més, i mira que jo només haig de fer acte de presència a les dates assenyalades... tot i així són molts dies.

Sempre hi ha un corrent de gent, els que anomenen perroflautes o progres, que es queixen de la despesa innecessària de nadal, a mi no és que m'agradi, però trobo que exageren. Es pot donar una conversa del tipus:

- Aquest iphone 5 er4 quan t'ha costat? un ull de la cara, no?
- No... amb els punts, només 400 €!
- Ahh... i el nadal, què, bé?
- Ui, no me'n parlis, quina festa del consum! és indignant!

El que trobo més emprenyador d'aquestes dates és la quantitat de gent que hi arriba a haver a tot arreu, la veritat és que sembla que sortin extres als carrers, però vaja, això és que ningú es vol perdre la festa, així que tanta queixa no cola.