El gosset dels pebrots...

Observo amb força sorpresa que últimament s'ha posat de moda una raça de gossets que a mi sincerament, em fa fàstic, no sé dir de quina raça són, és com una mena de bulldog, però més petit, segurament ja sabeu a quins gossos fastigosos em refereixo.

Aquest article és delicat, perquè conec algú que té el putu gos aquest, però així és el risc. A l'escala on visc n'hi ha tres o quatre, pel que he vist són extremadament ganduls, caminen a dures penes i tota l'estona estan roncant, quan no grunyint com si d'un porc es tractés. Em faig creus que algú vulgui cuidar una bèstia així, donen ganes de fotrel's una patada al cul perquè espavilin. Pels qui encara estan a temps els hi recomano que no el comprin ni adoptin sota cap concepte, perquè a més crec que valen un ull de la cara, el que us dic, això ja és totalment insostenible.

Ja tinc el xandall preparat

L'atuendo oficial de l'aturat mitjà, amb poca perspectiva ni vistes de trobar feina, pot ser perfectament el xandall. No és pas una qüestió esportiva, és una actitud davant la vida, una mica desafiant, perquè no dir-ho. Serà ideal per les passejades matutines.

En fi, tot apunta a que en breu passaré a formar part de les files de la més gran i millor empresa d'Espanya, algú em va dir que el sistema de l'atur a Espanya és un referent mundial, i encara bò, perquè si funcionés com l'expedició dels dni's i passaports, la xifra de suicidis per desnonament seria anecdòtica. Bé, tornant al tema, la meva continuitat a l'empresa on treballo no està gens clara, ara ens volen rebaixar els sous, o millor dit escalivar els sous, veurem com acaba. Per la meva banda no penso rebaixar tant la condició d'enginyer, encara que em costi l'emigració o acabi amb un cartronet de don simon amb els veïns que tinc de l'europa de l'est.