La importància del format

En el món musical és curiós com influeix el format de la seva comercialització. Això estava pensant mentre escoltava un disc de finals dels 90 al spotify. Resulta que té vint i pico cançons, de tal manera que les primeres serien les més convencionals i la segona meitat són temes més experimentals.

Es clar, el que dedueixo i em quedo tan ample és que a l'època del CD hi havia gent que es liava i treia dobles CD, i al segon hi posava els temes que haguessin descartat o potser un directe, com de regal pels seguidors.

Als anys 60 es portaven els vinils de petit format, per escoltar els singles de l'època, i ara curiosament amb l'spotify s'ha tornat a aquest format més petit, amb EP's i singles de cara a anar treient èxits més sovint i mantenir la tendència mediàtica.

Per anàlisi d'algun valent deixo els cassettes, sobretot pel que fa a la distribució a benzineres on també hi havia les cintes d'acudits. Segons el que explicava fa poc el senyor Barragan (el còmic), hi havia molta picaresca perquè no se sabia amb certesa les cintes que s'havien venut i és clar, el de les cintes deia que se n'havien venut poques per pagar menys a l'artista.

Hem tocat de peus a terra de cop

La crisi del coronavirus ha estat una cura d'humilitat per l'espècie humana. En qüestió de 2 o 3 mesos ens ha fotut un strike a la nostra forma de viure, i es clar, com un individu més, que sempre mira les coses a micro, m'ha impactat.

El problema que tenim és que a nivell local som els amos, no hi ha cap animal que ens faci ombra, llavors ens emprenya que hi hagi coses que no podem controlar. En el cas dels virus, sembla ser que no els interessa que ens morim, ja que també moririen ells, però hi ha d'altres coses que sense dubte ens exterminaran a la llarga.

Per mi el més probable és que ens autoextingim amb alguna arma pròpia. Després està la meteorologia: inundacions, calor, glaciacions... També podria caure un meteorit fàcilment. La possibilitat d'invasions alienígenes també  la veig probable, però en aquest cas les hipòtesis són molt variades. A mi m'agrada pensar que van passar per aquí i algú va fer un informe dient que no hi havia gran cosa, vaja que no els surt a compte venir més que a fer una paradeta en cas de necessitat.

Els problemes amb el trànsit rodat

Suposo que ja he comentat algun cop el meu disgust amb el trànsit de vehicles, un fet absolutament aberrant que vivim en primera persona i a diari.

És absurd les cues que es formen a les carreteres i el temps que perdem, per això sempre m'he entretingut a buscar o imaginar solucions. Les últimes teories que he pensat són fomentar el teletreball per evitar que tants cuñaos agafin el cotxe, i d'altra banda el problema general de la superpoblació, que es podria reduïr fomentant per exemple el tabac, drogues, alcohol... però clar, això no seria ben rebut. Seriosament he arribat a pensar que tampoc té massa sentit viure tants anys si resulta que no et pots jubilar i estàs condemnat a viure treballant i en penúries.

Bé, tornant al tema inicial de la mobilitat, jo ja em deixaria de monsergas del cotxe elèctric, que fa 30 anys que fracassa, i aniria a trencar el motlle, i l'únic sistema autènticament revolucionari que veig és aconseguir un traje que permeti volar a plaer, per entendrens com la motxila propulsora però facilment manipulable. D'entrada s'hauria d'estudiar bé, però se m'acut que es podrien utilitzar dos 'pisos' a sobre de les carreteres, per tenir controlats els espais aeris. Un dels 3 a 6 metres i l'altre de 6 a 9 metres. L'operació complicada seria baixar, en general l'aterratge, però es podria fer cap a un cantó.

També hi ha un altre problema que és el pillatge, ja que la gent tindria accés a qualsevol pis per alt que sigui i per exemple podria banyar-se a les piscines dels terrats dels hotels. Això faria que la ciutat s'embrutés de proteccions que també seria un tema a desenvolupar, per evitar viure a una ciutat que sembli una gàvia d'ocells. A mi em sembla que per aquí aniran els tiros en uns 40 o 50 anys.

La llei de murphy no és reversible

Un cop al mes ve la dona de fer feines a casa meva, bàsicament per a tenir el pis net ni que sigui uns dies al mes. Aquesta dona té el costum de canviar les coses de lloc, com per demostrar que ha estat netejant allà.

Bé, cada cop que ve, li dona la volta a la torradora de pà i no hi ha manera d'arribar al botó 'eject' i amb prou feines pots accionar la palanca per torrar. Alguns cops li deixo malament expressament, a veure si la posa del dret, però llavors no la toca: és un dimoni.

La informació meteorològica

Mai m'ha interessat, més ben dit sempre he trobat bastant inútil la informació meteorològica.

A veure, tret que hagis de fer alguna cosa, o si has de sortir un cap de setmana, ja em diràs de què et serveix que et diguin que fotrà fred, si és que la majoria de cops ja ho saps.

Per exemple, surto de casa un dimarts, veig que fot molt fred, d'acord... ja està! No té més! Abrigat i calla! Perquè durant tot el matí del dimarts a la ràdio es dediquen a analitzar-ho, a dir que fa fred i en farà, al migdia surt el del temps, a la nit el Molina hi torna... i vinga i dale... si és que per més que t'ho diguin tú no hi pots fer res i a més és un dimarts, aniràs de la feina a casa i després al catre a dormir.

Per més pebrots, hi ha unes apps del temps perquè no hagis de molestar ningú i sàpigues minut a minut, si has de posar-te una rebeca, o has d'agafar paraigues. Però sembla que no és suficient.

En fi, no em puc creure que només em passi a mi, perquè ho trobo demencial.

L'esperit dels negocis

Encara que no volguem, en aquest món capitalista on ens movem ens veiem obligats a negociar, a buscar tractes que pensem que ens poden beneficiar, no cal que siguin monetaris.

La base del negoci és la confiança, i la segona és que tothom hi guanyi, és a dir, jo he d'intentar com a mínim fer creure a l'altre part que està obtenint un benefici, o moltes vegades simplement plantar una llavor que més tard donarà els seus fruits. També crec que és important destacar que no tot ha d'estar justificat, és un error anar justificant el que un reclama, perquè sovint aquests arguments es giren en contra i hem de fer veure que busquem un equilibri ètic, quan en realitat no és així, tohom busca el màxim per sí mateix.

Bé, tot això ve perquè estava pensant en l'última experiència laboral que vaig tenir, no tinc res en contra de l'empresa, i tampoc a nivell personal amb ningú de l'empresa, però crec que van cometre un error de bulto. L'error va ser que en alguns detalls no van confiar en mi, puc entendre els motius, però crec que es van equivocar, perquè per ben poca cosa es van tancar la porta a qualsevol possibilitat de negoci posterior. Tot i així espero que els vagi bé.

Les gavines de la ronda del litoral

Avui tindria alguns temes negatius a comentar, però fa dies que veig les gavines a la ronda litoral i fa certa gràcia. Per algun motiu de bon matí ocupen els fanals que hi ha davant del port i molts d'ells queden ocupats per aquestes barroeres aus.

Desconec l'objectiu exacte d'aquest comportament, però crec que busquen un punt elevat per controlar el cotarro. També he vist que de vegades n'hi ha dos al mateix fanal i sempre penso que una d'elles és el típic amic pesat que li va a donar la tabarra a l'altre, perquè ja es veu que l'espai no dona per tant.

Si passeu per allà ja us hi fixareu. Aquesta l'he trobat al google, pels pejigueros...